En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
Les abreviatures s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria el mot o el sintagma que abreugen. Per exemple:
Núm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla]
...està inscrit en el curs (matrícula núm. 27564)
Són una excepció a aquesta regla les formes [...]
Abreviatures
Les abreviatures s'escriuen en lletra rodona, excepte les corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva, que es poden escriure en rodona o en cursiva. Per exemple:
a. m. (ante meridiem)
op. cit. (opus citatum)
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris [...]
Les abreviatures duen, al final, un punt o una barra inclinada. Si s'utilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de l'abreviatura, com a tal, el dugui quan s'escriu sola. Per exemple:
fra. (factura)
m/fra (la meva factura)
Cal no confondre la barra com a signe d [...]
, higienicosanitari, grecoromà, ludicorecreatiu.
Pel que fa a l'accentuació, només conserven l'accent del
segon element, és a dir, l'accent recau a l'última síl·laba tònica de la
paraula. És per això que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no [...]
Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:
Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]
Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, sigles i símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la [...]
actal. acc. En l'àmbit administratiu, la paraula accidental associada a un càrrec (secretari accidental, alcalde accidental, etc.) es pot abreujar amb qualsevol d'aquestes dues formes: actal. i acc. [...]